Neda que nedaràs

Avui he somiat que, no sé per què, havia d'agafar un bus que estava parat al costat d'un riu, en un lloc semblant al revolt de xxx si el riu fos just al costat de la carretera. El riu baixava molt espès, l'aigua marró com quan ha plogut molt. Jo corria, sense roba (tampoc sé per què) per agafar el bus, però quan ja era a prop, s'encenia i jo sabia que se m'escaparia. La porta de dues fulles del darrere, com si fos una furgoneta, era oberta i s'hi podia entrar per allà, però no m'atrevia a fer-ho perquè ara resulta que el bus anava ple de nens. Perquè no em veiessin despullat, em capbussava al riu i començava a nedar seguint el bus, com si fos possible fer el mateix recorregut que ells i a la mateixa velocitat. Jo era una màquina nedant. Vull dir que era molt bo i no em cansava. En un moment determinat crec que un dels nens m'animava. Jo nedava i nedava. De cop, ja no hi havia bus, ni nens, ni res, i era com en un poble submergit... habitat. Algú em perseguia perquè era foraster (o perquè no duia roba, ara no ho sé) i jo me n'escapava i intentava que em perdessin el rastre. Recordo ser en una espècie de casa on els passadissos i les habitacions eren com un laberint i anar corrent, sempre girant el cap per si veia qui em seguia. Em topava amb una dona que estava enfadada amb mi perquè corria (despullat) per casa seva i li deia al seu pare, un home més aviat gran amb barba quadrada i blanca. Era un home molt respectat al poble i em fotia un sermó sobre les tradicions i no sé què, i la dona al costat amb cara de pomes agres. I no recordo gaire més. El que més clar m'ha quedat del somni és que nedava i havia de seguir nedant per unes aigües ben espesses i marrons. Nedava estil dofí, agafant aire i endinsant-me a l'aigua per nedar amb les ondulacions del cos i dels peus junts (tot i que crec que en algun moment també nedava com una granota, obrint els braços i les cames), i no fent brassa o com es digui. Jo anava per dins de l'aigua perquè no em veiés ningú de l'exterior. Ara que hi penso, pot sonar com si ho hagués passat malament durant el somni, amb angoixa perquè fugia, però no crec que hagi estat així, més que l’angoixa pròpia d’intentar atrapar el bus o despistar qui em perseguia. No, jo la sensació que recordo és la de nedar; jo sempre seguia nedant i nedant. Com qui, no ho sé, llegeix o passeja. Jo nedava. (Despullat).